TEMA 3: Comunicació a Internet

 Hola! Com va el confinament? Espere que el millor possible.

En aquest tema ens hem endinsat en el complex món de les xarxes socials i les seues aplicacions educatives. Després de llegir la ingent quantitat d'informació al respecte en l’escenari, he participat al nostre fòrum sobre “Les xarxes socials a l’ensenyament”, en els fils “Avantatges i inconvenients/perills” i “Ús de xarxes socials”. Ha estat una sort ser-hi tants participants, ja que hi havia molts punts de vista diferents, així com opinions i testimonis personals de molt d’interés. En especial, els d’aquells companys i companyes que ja són docents i que han relatat les seues experiències a l’aula.

Per altra banda, he aprofitat aquesta lliçó per redescobrir l’Instagram. Fa algun temps vaig crear-me un compte, però el tinc pràcticament oblidat. He tornat a entrar i he recordat les seues funcions més importants: penjar fotos i vídeos de fins una hora de duració; editar les teues publicacions (filtres, etcètera); veure les fotos i vídeos dels teus contactes; donar-li al “m’agrada”, comentar o compartir aquestes publicacions; buscar contactes nous (Instagram també et proposa de nous); xatejar amb els teus contactes...

He pensat que seria interessant crear un compte d’Instagram destinat a penjar-hi fotos relacionades amb edificis o elements de l’arquitectura urbana que tinguen una vinculació amb la Història del segle XX i els seus esdeveniments més destacats (dictadura de Primo de Rivera, Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Transició a la democràcia...). Una activitat amb l’alumnat podria consistir en promoure passejades per grups en una ciutat com València i fer fotos amb els mòbils d’aquells indrets més assenyalats. Després podrien compartir les seues fotos amb el compte creat pel docent i tots junts, alumnes i professor, comentar les fotos i explicar la seua relació amb els esdeveniments històrics. Vinculada a aquesta tasca, es podria fer una recerca d’aquells edificis que, per exemple, durant la guerra tingueren una funció diferent a l’actual (com els hospitals de sang que atenien als ferits del front).

Respecte a la reflexió de l’ús de la tecnologia mòbil al sistema educatiu o “aprenentatge ubic” i, tal i com ha quedat manifest al fòrum al voltant de “Les xarxes socials a l’ensenyament”, és evident que els dispositius mòbils obrin nous horitzons i possibilitats. I algunes d’elles molt interessants per a aplicar tant en l’aula com fora d’ella en els contextos d’ensenyament/aprenentatge. Per tant, negar-se en redó al seu ús no té cap sentit. L’autèntic debat està en l’adequació pedagògica d’aquests dispositius a partir, entre d’altres coses, dels recursos limitats dels centres, la formació del professorat, l’adaptació dels plans d’estudis, el projecte de centre, la coordinació entre diferents àrees curriculars per abordar el bon ús de les TIC, etcètera. 

És a dir, com adaptem les innovacions tecnològiques al dia a dia del món de l’ensenyament. I, per descomptat, com s’impulsen i treballen les competències associades al bon ús a l’aula per part de l’alumnat: responsabilitat, compromís, disciplina, bones maneres (“netiquetes” aplicades a l’ús en si dels dispositius), contextualització... en definitiva, destriar clarament l’ús acadèmic de l’ús lúdic de mòbils i tauletes.

Si no es tenen en compte aquestes consideracions, aquestes ferramentes –per més potents que siguen– no seran més que entrebancs per al treball dels docents i per al l’aprenentatge de l’alumnat.