TEMA 6: TILC i Maquinari TIC

Hola! Un dia més, TIC i TILC en temps de pandèmia. Seguim!

En el tema 6 hem vist com interactuar amb diferents elements de maquinari ("hardware" en la popular terminologia anglesa) per fer servir en el processos d'ensenyament-aprenentatge a l'aula. No estem parlant doncs de programes, aplicacions o pàgines webs (vistos als temes anteriors) sinó dels aparells físics necessaris per poder utilitzar tot aquest programari o "software".

Dels diferents aparells presentats, els que més m'han cridat l'atenció han sigut la pissarra digital interactiva i els panells tàctils, ja que sent els hereus de la pissarra tradicional, agafen el testimoni del treball col·lectiu a classe. En el seu cas, amb un munt de noves possibilitats que ben emprades suposen noves formes d'interacció alumnat-professorat, alumnat-alumnat i professorat-professorat. En efecte, la comunicació, la cooperació i la coordinació entre els diferents actors de la comunitat educativa poden arribar molt lluny de la mà d'aquests aparells.

No obstant això, tal i com queda palés al vídeo "Tecnología o metodología", i en relació al contingut de l'escenari d'aquest tema, des d'aquestes línies m'agradaria fer una aposta decidida per la metodologia. La veritat és que difícilment puc veure la qüestió d'altra manera. En efecte, la nova tecnologia a la nostra disposició en l'aula pot ser una eina molt útil i potent... sempre i quan estiga al servei d'un projecte didàctic sòlid i una metodologia coherent.

Posem-nos en el cas contrari. Una aposta a l'aula de la tecnologia per la tecnologia no sols pot suposar la dilapidació de diners i recursos, sinó que té un gran potencial per a banalitzar l'educació, generar nous problemes i no aportar res realment útil, a més de desmotivar a alumnat i professorat.

Dit açò, no està de més remarcar que els avenços tècnics (programari en línia i dispositius) poden col·laborar a la renovació i actualització de les propostes didàctiques. Impulsar nous recursos i metodologies que incentiven l'interés i la participació de l'alumnat (familiaritzat amb les TIC aplicades al temps de lleure) pot ser un esforç profitós que òbriga noves possibilitats. Situació molt diferent de fer partícip al sistema educatiu d'una mena de culte a la tecnologia, tal i com passa també amb les iniciatives i el llenguatge "innovador" en diferents contextos socials. Una ferramenta, per més potent que siga, serveix de ben poc si està descontextualitzada.

Per tant, al meu parer es tracta de fer un ús responsable dels limitats recursos de que disposa el sistema educatiu. I, per descomptat, d'invertir en investigació i formació del professorat. Una formació no només en l'ús correcte de les TIC aplicades a l'aula, sinó una formació que tinga els peus en terra i que done resposta a les necessitats actuals dels docents, siguen quines siguen.

Inevitablement, tot açò passa per motivar al professorat, entendre quins són els majors reptes que afronta hui en dia i tractar de refermar el seu lideratge com a mediadors dels processos d'aprenentatge de l'alumnat.